1. |
el gran mercader
04:13
|
|||
el gran mercader
amb una pedra molt grossa feta d’anys de brossa que creix com el vent,
ens trobem altra vegada, nova ensarronada, nou atracament.
els mercats de blanca banca s’han saltat la tanca amb els seus invents,
al rescat de la donzella ells, que viuen d’ella, ni sants ni innocents.
or, motor, farlopa i febre toca gat per llebre, merda de sorteig!
amplifiquen les llumetes amb noticies netes, xous i safareig.
uns, que escriuen amb l’esquerra, van drets a la guerra en nom de l’avenç.
l’ultra centre paga i mana, l’odi s’engalana, de verí van plens.
són gentils amb ells mateixos, tot i no ser peixos sempre tenen sed.
Generosos amb la casta però si no hi ha pasta, cara a la pared.
déu mercat té moltes normes, sumes, fraus i informes; van venent merder.
i entre caixes buides i llars destruïdes; el gran mercader.
la llei del llamp, el feu i el banc, quan no ho veu bé va i treu el tanc.
els cracs són seus i parts del pla, no és flor, ni fruit, ni carn, ni gla.
a la mar i l’hort, al riu i l’om, un munt de plom, i foc a foc i moc a moc la fi del mot.
tot el que dic és clar i se sap, la sang em bull al fel i al cap,
un se me’n fot, un jo ja ho tinc, on dos més dos diu que en fan cinc.
del cel al sot de pet al pot, i foc a foc la fi del mot.
fa temps que put i als reis ni mut i foc a foc la fi del mot.
|
||||
2. |
peus i cap
04:11
|
|||
ahir vaig obrir el calaix de les cabòries,
d’allà van sortir 10000 cagades certes fòbies,
avui al matí, confós i tip m’he dit:
- demà, tornaran les migratòries.
ahir, era un nen distret pels uniformes,
cantant als descosits, cremava hores il·lusòries,
avui, al mirall, m’ha dit un vell company:
- demà, reescriuràs més frases toves.
així vaig notar que a les palpentes no hi ha presses.
així vaig notar com tocaven peus i cap.
peus i cap
qui sap quan acaben les causes i les ombres,
potser no marxen mai i ens van seguint arreu i alhora.
l’encís per gaudir em fa ballar i patir,
un delit que desitjo i que m’angoixa.
qui sap on comencen les voltes d’una noria,
van pujant o baixant depèn dels ulls i de la boira.
mandrós i atrevit; dur i tou com el granit,
sumant decepcions, fils i respostes.
així vaig notar que a les palpentes no hi ha presses.
així vaig notar com tocaven peus i cap.
l’espai és la barreja dels principis i els finals,
el seu temps no és més que un temple dividit en rituals,
la calma i la tempesta porten flors que porten pals
m’arrenco les foteses i els bons camins seran mortals.
|
||||
3. |
de sentit i vorera
04:07
|
|||
de sentit i vorera
quan tot sembla començar i dos camins es mesclen,
les travesses van canviant de sentit i de vorera.
o, ara vaig reprogramat o l’aigua em treu la peça,
sóc part d’aquell ramat que ja pensa a fer dreceres.
i no trobo solució ni a la fe ni a la ciència,
emmetzinada frescor; bona nova mentidera.
puc sortir totes les nits o cuidar les dues cases,
li és igual fruit o destí; si no vol, no passa.
trec el cap i no veig llum, foto el camp i ve darrera,
fa que l’aire sembli fum que ha florit de tanta espera.
una bossa que era buida, l’ascensor s’ha espatllat,
s’allunya aquesta crida d’un dels fets més animals.
semblen coses de la vida,
com també pot ser un embut,
la pregunta, que ja triga,
pot morir qui no ha nascut.
refotut enteniment, ridícula esperança,
cremaré tots els papers d’una fila que ja cansa.
deien que vas ser un puntet, una arrel que no avança,
un desig que he fet anhel; necessito tocar-te.
|
||||
4. |
elijo y escojo
03:54
|
|||
elijo y escojo
como ex joven por decreto,
como adulto irresponsable,
como voto involuntario,
como ser manipulable.
como mezcla de más mezcla,
como amigo de lo extraño,
como suma de los días,
como el resto de los años.
como fan de lo impensable,
como nieto en la derrota,
como infiel representante,
como fuente que se agota,
como río practicable,
como sombra y engranaje,
como ayuda y viceversa,
como piel, huesos y sangre.
como futuro amasijo,
como seguro despojo,
alguna veces elijo y,
otras tantas, escojo.
el trueque a la Troika, la cresta a cristo,
mi beso en tu boca, dudar: - sí, resisto?
catar la catarsis, enterrar el terror
y buscar en la praxis más formas de hacerlo mejor.
como esclavo de mis juegos,
como flujo en la marea,
como amante del intento,
como paso que pasea,
como bestia encapsulada,
como brújula sin norte,
como uno entre la gente,
como fin, camino y bordes.
|
||||
5. |
mudança
04:13
|
|||
mudança
es despertava el matí, sentia com somiaves,
les mans et fan de coixí, recordo que mirava
el repòs dels teus ulls, la pell més bruna encara;
desfullaves futurs? viatjant per sobre les onades.
era l’hora de girar, allunyar-nos de les cales,
dels torns per fer un bany, de fires ben trobades.
Forçant els «què hi farem», fugint de les ratllades,
sabent que no ho sabrem, tapant forats i fent-nos aigua.
potser que no guanyem, però jugar ens agrada
i se’ns dona prou bé.
potser que no guanyem però provar ens enganya,
el plaer pel plaer.
partides enrocades, miralls inacabables,
intencions de fer intens.
som dos que volen ser més però se’ns nega la mudança,
s’obriran els fanals a temps; també la fera es cansa.
gairebé sempre somrius quan l’ametlla ens «amarganta»,
com les millors actrius, la màgia nua de les fades.
|
Streaming and Download help
If you like RES, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp